Por Jordi Costa, periodista y escritor: “Dentro de 150 años, creo que Barcelona habrá alcanzado, al fin, su sueño de ser una base de datos capaz de resetearse cada 5 segundos en un limbo de eterna desmemoria y constante celebración de hypes distintos. La base de datos no tendrá demasiada conciencia de sí misma, pero, vista desde una altura adecuada, recordará en su ordenación racional a una vista del Eixample.”

El president de l’ Observatori de la Vida Quotidiana, ADRIÀ PUJOL:

“Crec que hem de tenir compte que tota prospecció de futur només pot estar basada en el passat i en el present. A tall d’exemple, les grans profecies, les novel·les i els films que parlaven d’un futur, ho feien manllevant idees, paisatges i conceptes d’ús freqüent en l’època en què foren fetes. Vist així, crec que a Barcelona, d’aquí 150 anys, hi haurà el mateix. Canviarà l’escenari, allò que els francesos en diuen el passepartouts, però les estructures socials no podran ser gaire diferents. És a dir que les desigualtats, les relacions de poder, el benestar o el malestar seguiran al seu lloc. Potser amb un desplaçament dels actors, però estructuralment idèntiques.

Una altra cosa, tanmateix, són els desigs de la ciutadania. En aquest sentit si que la majoria de ciutadans espera una ciutat amb menys pol·lució, amb menys soroll i, el que potser és més important, una ciutat menys abocada a l’exterior. Això vol dir una Barcelona habitada i habitable, una ciutat que no depengui tant de les modes o els fluxos internacionals de capitals. Un indret la prioritat del qual siguin les persones que l’habiten, i no al revés.