Ahir dimarts 23 es va presentar al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) el disseny de la càpsula barcelona2159, dissenyada per un equip multidisciplinar de científics, antropòlegs, historiadors, dissenyadors i enginyers. La seva ubicació es coneixerà en el moment del tancament el dia 11 de juny d’enguany.

Fa 2 metres d’alçada i 1,1 metres d’amplada, unes mides que busquen la interacció amb el públic durant el període de conservació i que faran més fàcil la seva localització al moment d’obrir-la.La càpsula està formada només per una meitat. És a mesura que s’avança cap a ella quan es descobreix que el reflex generat sobre el terra crea la il·lusió d’estar davant una càpsula completa. Per altra banda, les persones també es veuran reflectides a la càpsula, com un mirall que retorna la imatge poètica dels avantpassats i el missatge que hi van deixar.

La part externa està formada per un embolcall d’acer inoxidable. Alhora aquest embolcall està dividit en dues parts independents (una base i un contenidor) separades per un gravat xifrat que parla de l’origen i el motiu d’aquesta càpsula. Aquest gravat també representa el temps que ha de romandre oculta la informació i el misteri que provoca al visitant el fet de no poder desxifrar el missatge fins que passin els 150 anys. Amb tot, es presenta com una peça pulcra i ferma de línies senzilles, només alterada per la franja del gravat que accentua el seu caràcter místic.

Un mecanisme es mourà manualment un cop l’any a mode de temporitzador perquè finalment l’any 2159 el gravat es faci llegible i el contenidor es separi de la base on es troba la informació. Per tant, el missatges estaran ocults a dins però també hi haurà un missatge ocult a fora.

El sistema per guardar la informació i per a obtenir-la d’aquí a 150 anys és el mateixi es fonamenta en la mecànica. La part superior de la càpsula es posa o s’extreu mitjançant un volant que es troba en un costat de la mateixa. Un cop a l’any es farà un gir manual al volant i el mecanisme que uneix les dues parts de la càpsula es mourà 362,4 graus. Aquest moviment caldrà fer-lo 150 vegades fins que es puguin separar les dues parts i quedi al descobert la base amb la informació.

A la base s’hi troba una caixa de plom que conté per una banda, un cilindre de vidre hermètic amb nitrogen a l’interior. El cilindre contindrà la informació guardada en un format òptic amb el corresponent lector i un generador elèctric solar per alimentar amb autonomia el lector un cop sigui necessari. El nitrògen crea una atmosfera inert que resol la conservació dels components electrònics i n’evitarà l’oxidació. Per altra banda, la inclusió d’un lector adequat a aquest suport i un alimentador solar garanteixen l’autonomia per a fer funcionar tot l’equip amb independència de les tecnologies que s’utilitzin d’aquí a 150 anys. Els missatges es poden deixar en vídeo, imatge o text però tots són digitalitzats i llegibles en aquest suport, de la mateixa manera que la informació recollida durant l’Any Cerdà. La caixa de plom contindrà també 10 postals físiques rebudes per correu ordinari.

 

El programa de TVE “Continuarà” entrevista al coordinador de l’Any Cerdà al Museu d’Historia de Barcelona (MUHBA) i a l’investigador Javier Peña sobre la càpsula del temps barcelona2159. Es va fer un recorregut desdel passat que reflexa l’exposició “La Primera Metròpoli” fins als futur 2159. Tot assegurant que… Continuarà!!

Avui us presentem el magnífic video de la càpsula 1517 de Lantana Films, un petit regal pels sentits : )

Des de barcelona2159 s’ha convidat a més de 200 creadors de Barcelona de diferents disciplines a llançar el seu propi missatge al futur en format audiovisual. Directors de cinema, productores àudio-visuals, estudis de disseny i agències de publicitat, creadors multimèdia, artistes, cuiners, fotògrafs, grafiters i arquitectes són alguns dels col·lectius convidats.

Un exemple: així és com s’imagina Barcelona el dissenyador industrial Hiroshi Tsunoda.

Més de 100 col·legis han visitat l’exposició al CCCB “Cerdà i la Barcelona del futur”. I han fet l’excercici de pensar en un missatge pel futur i imaginar la ciutat en 150 anys. Aquí uns dels dibuixos que ens han arribat, dels alumnes Julen i Samuel de l’escola Verge de la Font de València.