Por Jordi Costa, periodista y escritor: “Dentro de 150 años, creo que Barcelona habrá alcanzado, al fin, su sueño de ser una base de datos capaz de resetearse cada 5 segundos en un limbo de eterna desmemoria y constante celebración de hypes distintos. La base de datos no tendrá demasiada conciencia de sí misma, pero, vista desde una altura adecuada, recordará en su ordenación racional a una vista del Eixample.”

El president de l’ Observatori de la Vida Quotidiana, ADRIÀ PUJOL:

“Crec que hem de tenir compte que tota prospecció de futur només pot estar basada en el passat i en el present. A tall d’exemple, les grans profecies, les novel·les i els films que parlaven d’un futur, ho feien manllevant idees, paisatges i conceptes d’ús freqüent en l’època en què foren fetes. Vist així, crec que a Barcelona, d’aquí 150 anys, hi haurà el mateix. Canviarà l’escenari, allò que els francesos en diuen el passepartouts, però les estructures socials no podran ser gaire diferents. És a dir que les desigualtats, les relacions de poder, el benestar o el malestar seguiran al seu lloc. Potser amb un desplaçament dels actors, però estructuralment idèntiques.

Una altra cosa, tanmateix, són els desigs de la ciutadania. En aquest sentit si que la majoria de ciutadans espera una ciutat amb menys pol·lució, amb menys soroll i, el que potser és més important, una ciutat menys abocada a l’exterior. Això vol dir una Barcelona habitada i habitable, una ciutat que no depengui tant de les modes o els fluxos internacionals de capitals. Un indret la prioritat del qual siguin les persones que l’habiten, i no al revés.

La jove escriptora LOLITA BOSCH projecta un desig pel 2159: “Espero que la gent de la ciutat no passi por”.

El dissenyador industrial d’origen basc afincat a Barcelona, MARTIN RUIZ DE AZÚA ens diu:

“no es un pronóstico es un deseo:
dentro de 150 años Barcelona será un conjunto de comunidades tecnorrurales autosufientes.
Las ciudades tal como las concebimos ahora habrán desaparecido por ineficaces e insostenibles.
Las persona habrán dejado de consumir productos, trabajaran mucho menos y necesitaran muy poco.
Las relaciones personales y el disfrute del entorno natural habrán sustituido al consumo.
No existirá nada tan preciado como el tiempo.”

Claude Nicolas Ledoux va imaginar al segle XVIII la casa del futur com una esfera.

Quelcom de paral·lelisme hi ha amb la casa Futuro dissenyada per l’arquitecte finlandès Matti Suuronen només que aquesta era de fibra de vidre amb la idea de poder ésser transportada (una casa nòmada que sembla un ovni). Un concepte avui clarament retrofuturístic que sorprén l’any 1968:

“Città contemporanea per 3 milioni di abitanti” Le Corbusier, 1922.

“Progetto di una metropoli verticale”. Representació de l’„International Style“ Ludwig Hilbersheimer (1885-1967).

Fotomuntatges imaginats al fòrum de Skyscrapercity com a possibles escenaris de futur.

“un utópico CLUSTER (en mayúsculas) sobre el skyline de Barcelona. Personalmente.. sería increíble.” by Ize Loob

“Barcelona Forum la Mina” by Absalon

Ja hi ha més de 100 testimonis a la web i aquest és un dels videos més curiosos que hem trobat.